Copy
Butlletí 37 - Març 2019
NORMATIVA SOBRE EL CULTIU DE CÀNEM, QUÈ HEM DE SABER?
Darrerament hi ha moltes consultes respecte a les varietats permeses en el cultiu de cànem, així com els permisos necessaris per tal de poder fer plantacions d’aquest cultiu. Aquestes, varien en funció de l’ús del cultiu. En el cas que aquest sigui per a l’obtenció de gra o fibra per a ús industrial, la competència com en d’altres cultius és del Departament d’Agricultura, ara bé, el cultiu de cànem per qualsevol altra finalitat és competència de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). Més informació. 
ADOBS "STARTER": QUÈ SÓN I COM USAR-LOS EN EL CULTIU DE BLAT DE MORO
En situacions en què es poden produir dificultats perquè el cultiu absorbeixi alguns nutrients, principalment el fòsfor, del sòl (sòls pobres, meteorologia desfavorable,...) pot ser interessant aplicar els  anomenats adobs "starter", que s'aporten a dosis baixes, localitzats prop de la llavor, de manera que les plantes troben els nutrients de forma immediata quan emergeixen. El blat de moro és un dels cultius que més bé responen a aquests fertilitzants. Més informació. 
ÚS D’INHIBIDORS DE LA NITRIFICACIÓ PER MILLORAR L’EFICIÈNCIA DEL NITROGEN 
El nitrogen és l’element que més s’utilitza en l’agricultura i és el nutrient que més ens influeix a l’hora d’obtenir bons rendiments i de millorar la qualitat dels nostres cultius. Per tant ens interessa mantenir-lo al sòl per tal que pugui estar a disposició en el moment de màxima demanda. Millorar-ne l’eficiència amb l’ús d’inhibidors de la nitrificació es clau per millorar les produccions. El medi ambient també en surt beneficiat. Més informació. 
Halyomorpha halys, UNA NOVA PLAGA QUE PODRIA ATACAR EL BLAT DE MORO
El bernat marbrejat, Halyomorpha halys, és un insecte que ha registrat greus pèrdues econòmiques en cultius com el blat de moro i soja a paisos com EEUU i Itàlia. Tendeix a aparèixer en el blat de moro una vegada que la panotxa s'ha desenvolupat i els insectes poden alimentar-se dels grans travessant les espates amb el seu estilet, perforant el gra i succionant el seu contingut. Aquest dany deixa les panotxes molt poc homogènies i amb molts grans inutilitzats. Més informació.  
EFICÀCIA DELS CULTIUS CAPTADORS DE NITROGEN EN EL MONOCULTIU DE BLAT DE MORO 
La sembra d’un cultiu captador de nitrogen després de la collita del gra de blat de moro és una tècnica de conreu eficaç per reduir la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies, per protegir i millorar el sòl, i augmentar la diversitat paisatgística del territori. Els cultius captadors permeten retenir a les capes superficials del sòl entre els 20 i 80 kg de N per hectàrea depenent del romanent de nitrats al sòl i de les condicions meteorològiques, especialment la pluviometria de la tardor i hivern. Més informació. 
ADAPTACIÓ GLOBAL DE LES VARIETATS DE BLAT DE MORO PER A GRA, A LES ZONES PRODUCTORES D’ESPANYA
Es presenten els resultats productius de noves varietats comercials de blat de moro per a gra obtinguts en el marc de la xarxa del GENVCE, les tres darreres campanyes. Aquests permeten conèixer aquells híbrids que mostren un bon comportament general a situacions de cultiu molt diferents. Entre les varietats que s’han assajat els darrers tres anys (2016, 2017 i 2018) es pot destacar a NYSTAR YG, 69YG, P1570Y, P1921Y, etc. en cicle 700; i a P0933Y, CAPUZI, MEXINI, etc. en 500 i 400. Més informació.  
HERBICIDES DE PREEMERGÈNCIA EN EL CULTIU DEL BLAT DE MORO
Les males herbes tenen una incidència molt important en el cultiu del blat de moro. Encara que les aplicacions en preemergència són les més habituals, cal dur a terme pràctiques per tal de reduir la dependència d'aquestos herbicides per a obtenir bons rendiments. Tambe s’han de tenir en compte diversos aspectes del sòl que influiran en l’eficàcia d’aquestes aplicacions. Més informació.
SORTIDA D'HIVERN AMB TEMPERATURES ALTES I FALTA DE PLUGES
Els últims mesos de la campanya de cultius d’hivern 2018-19 s’ha caracteritzat per unes temperatures més altes del normal i una manca de precipitacions en moltes de les comarques cerealícoles. Aquesta manca de pluges pot afectar a l'eficàcia dels herbicides i a l'eficiència dels adobs nitrogenats en cobertoraMés informació.  
20 de Març - Castelló d'Empúries
JORNADA TÈCNICA SOBRE EL REG SOLAR EN BLAT DE MORO
L’augment del rendiment de les plaques solars, el seu abaratiment, la sincronització del perfil de consum d’energia amb el perfil de producció d’energia i l’abaratiment dels variadors de freqüència son aspectes decisius que contribueixen a fer del bombeig solar una alternativa per a la modernització dels regadius a partir d’aigua freàtica. Més informació.  
21 de Març - La Tallada d'Empordà 
JORNADA TÈCNICA SOBRE DESHERBATGE MECÀNIC EN CULTIUS EXTENSIUS D'HIVERN
En agricultura convencional és habitual l’aplicació d’herbicides; tot i que cada vegada més, la normativa restringeix el seu ús degut a les problemàtiques mediambientals que poden ocasionar. Una alternativa al control de les males herbes amb productes fitosanitaris és el desherbatge mecànic amb maquinària específica. L’objectiu principal d’aquesta jornada és mostrar diferents tècniques de desherbatge mecànic en conreus extensius d’hivern (com el rascle de pues flexible, el rascle rotatiu d’estrelles i la binadora amb rodes de dits).  Més informació.  
3 d'Abril - Malla
JORNADA DE REFERÈNCIA 
APLICAR LES DEJECCIONS RAMADERES BUSCANT LA MÀXIMA RENDIBILITAT I EFICIÈNCIA 

En aquesta jornada s’aprofundirà en la planificació de la fertilització, la maquinària i equipaments a utilitzar, el maneig del cultiu i els productes disponibles provinents dels tractaments de les dejeccions ramaderes. Es visitaran parcel·les demostratives amb diferents aplicacions fertilitzants i relacionades amb la temàtica de les estacions. Més informació.  
RECORDA que en aquest moment també et poden interessar articles publicats en butlletins anteriors ! 
LA DATA DE SEMBRA POT INCIDIR EN LA CONTAMINACIÓ  EN MICOTOXINES
La data de sembra pot determinar el contingut en fumonisines del blat de moro per a gra, encara que la incidència no sempre és clara. Quan més tardana és la sembra, també ho és la maduresa fisiològica i recol·lecció. Si es considera aquest efecte, per una mateixa humitat del gra en el moment de la collita, normalment el contingut en aquesta micotoxina és més elevat en les sembres més tardanes. Més informació.  
EL CUC DEL FILFERRO EN EL BLAT DE MORO
S'anomenen així perquè les larves són allargades, primes i rígides. S'enterren durant l'estiu i més profundament a l'hivern per protegir-se del fred. A la primavera, a l'elevar-se les temperatures, pugen cap a la superfície del sòl on s'alimenten de la llavor o del coll de les plantes recentment emergides, provocant la mort de les plantes joves i afavorint l'entrada de fongs pels orificis d’alimentació. En vols saber més detalls? Més informació.  
Website
Email
YouTube
SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ
Conforme a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, li comuniquem que la seva adreça de correu electrònic forma part del nostre fitxer automatitzat amb l'objectiu de poder mantenir el contacte amb vostè. Si desitja oposar-se, accedir, cancel·lar o rectificar les seves dades, posi's en contacte a l'email butlleti.extensius@irta.cat Per a esborrar-se faci clic en l'opció que pot trobar en aquest mateix butlletí. La informació transmesa tant en aquest missatge com en els annexos que pogués incloure, va dirigida únicament a la persona o entitat que es mostra com destinatari i pot contenir dades confidencials o privilegiades.Tota revisió, retransmissió, disseminació o altre ús o acció no autoritzada de la informació que conté per part de persones o entitats distintes al destinatari està legalment prohibida.
CANCELAR SUBSCRIPCIÓ






This email was sent to <<Adreça electrònica>>
why did I get this?    unsubscribe from this list    update subscription preferences
Fundació Mas Badia · Mas Badia · La Tallada d'Empordà, 17134 · Spain

Email Marketing Powered by Mailchimp